1r Congrés Internacional de Viatges a la UAB
Martí Ferrer, 23/11/2012
És probable que
tots hagueu pensat alguna vegada en viatjar, en sortir de la rutina del dia a
dia i anar a veure món. Segurament, a tots us ha passat pel cap la idea de realitzar
un viatget idíl·lic, de desconnectar de tot, de poder-vos estalviar veure els
sogres per un temps, de no haver d’aguantar el pesat del vostre jefe i de no
haver-vos d’enfadar perquè al metro no s’hi cab. Però segur, també, que molts dels que heu
pensat en tot això no ho heu acabat fent, i en tot cas, com a molt, heu anat a
Cadaqués en un apartament, en una casa rural de la Cerdanya, una setmaneta a
Londres o en autocaravana pel Marroc. I què ha passat quan heu tornat? Que tot
segueix igual. Us torneu a enfadar, i potser encara més que abans, amb la
sogra, amb el metro, amb el gos del veí que caga massa, amb l’ordinador que va
lent, i amb el capullo del vostre jefe que us fa la vida impossible i que, a
sobre, us paga una merda.
El Congrés
Això és el que va
pensar i executar en Marc Elena, que actualment treballa com a consultor
freelance en l’àmbit de la comunicació d’empresa. Ell va ser l’encarregat de
fer la ponència que clausurava el primer Congrés Internacional de Viatge,Comunicació i Aventura, no com a freelance, sinó com a viatger. Aquest Congrés,organitzat
pel Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB, s’ha celebrat a la mateixa
Facultat de Comunicació de la UAB durant els dies 22 i 23 de novembre i s’ha
estructurat a través d’un seguit de ponències dutes a terme per persones
singulars en el camp dels viatges i per la seva presència a la xarxa com a font
per difondre i compartir les seves experiències.
A més d'en Marc Elena, també van passar pel Congrés Internacional de Viatges altres ponents com ara José Luís Corral, escriptor de novel·les i històriador, el periodista i autor d'un seguit de reportatges sota el títol d'"Un mundo aparte", Daniel Landa, o Javier Leal, encarregat d'una agència de viatges especialitzada en Cuba, entre molts d'altres, en unes jornades intensives en que es van abordar temes que anaven des de la literatura de viatges fins als viatges 2.0, passant pels llocs més terrorífics de la Terra o el paper intercultural del viatger.
Un any és el temps que va passar-se, acompanyat de la Mireia, la seva parella, donant la volta al món, coneixent països, llocs, persones, cultures i sensacions. Un bon dia va deixar estar la seva feina i va acomiadar-se de la família; va tallar les arrels i es va posar a volar. Va deixar enrere les seves pors i va prioritzar les seves il·lusions, tot començant una experiència única que, segons va explicar, cada vegada posa en pràctica més gent i que, tal i com va assegurar, està a l’abast de tothom. “Yes, you can!", deia ell:
"No va ser fàcil", explica en Marc. Abans de marxar tenia por perquè no sabia què passaria quan tornés, després d'haver deixat la feina. Quan era en ple viatge, una invevitable sensació d'estar-se equivocant, de voler tornar a casa, el va assaltar durant un període que va poder solventar a costa de fer el cort fort. El pitjor, segons explica, però, va ser tornar a casa: "La gent no m'entenia. Els explicava que havia estat un any donant la volta al món i em dèien: "Que bé! Òstia; jo la setmana passada vaig pillar una bona taja!" No entenien que això meu era una cosa important, una cosa que m'havia canviat".
Intentant evitar el posat èpic, en Marc va voler transmetre a la Sala d'Actes de la Facultat de Comunicació de la UAB el que havia significat per ell haver fet la volta al món: "És un tatuatge invisible, dura per sempre i marca més que qualsevol altre". Ell va descriure el viatge com un estímul constant, on les circumstàncies van cobrar més importància que els llocs físics: "Em quedo amb les emocions i amb les persones, no amb les fotos", va sentenciar.
Doncs sí. Des de que va tornar, en Marc ha començat una vida radicalment nova. Ha après a no tenir por de començar nous projectes, de fer el que un vol realment, ja no es cohibeix a l'hora de realitzar-se. La seva capacitat d'emprenedor l'ha demostrada en l'àmbit professional, on s'ha convertit en comunity mànager per empreses i ha construït una pàgina web de viatges que l'ha convertit en un "expert" en la matèria.
El viatge
Aquest jove de 33 anys va decidir trencar amb la pesada rutina que el perseguia i l’obligava a resignar-se a la vida monòtona, poc estimulant, gairebé insultant que portava. Va decidir que necessitava adrenalina, que necessitava divertir-se, deixar-se emportar pel desig de fer el que volia fer en comptes de fer el que havia de fer, com portava fent des de feia massa temps. |
| Marc Elena, ponent |
Un any és el temps que va passar-se, acompanyat de la Mireia, la seva parella, donant la volta al món, coneixent països, llocs, persones, cultures i sensacions. Un bon dia va deixar estar la seva feina i va acomiadar-se de la família; va tallar les arrels i es va posar a volar. Va deixar enrere les seves pors i va prioritzar les seves il·lusions, tot començant una experiència única que, segons va explicar, cada vegada posa en pràctica més gent i que, tal i com va assegurar, està a l’abast de tothom. “Yes, you can!", deia ell:
"No va ser fàcil", explica en Marc. Abans de marxar tenia por perquè no sabia què passaria quan tornés, després d'haver deixat la feina. Quan era en ple viatge, una invevitable sensació d'estar-se equivocant, de voler tornar a casa, el va assaltar durant un període que va poder solventar a costa de fer el cort fort. El pitjor, segons explica, però, va ser tornar a casa: "La gent no m'entenia. Els explicava que havia estat un any donant la volta al món i em dèien: "Que bé! Òstia; jo la setmana passada vaig pillar una bona taja!" No entenien que això meu era una cosa important, una cosa que m'havia canviat".
Intentant evitar el posat èpic, en Marc va voler transmetre a la Sala d'Actes de la Facultat de Comunicació de la UAB el que havia significat per ell haver fet la volta al món: "És un tatuatge invisible, dura per sempre i marca més que qualsevol altre". Ell va descriure el viatge com un estímul constant, on les circumstàncies van cobrar més importància que els llocs físics: "Em quedo amb les emocions i amb les persones, no amb les fotos", va sentenciar.
 |
| Santiago Tejedor, organitzador del certamen, va entregar un obsequi al ponent. Es tracta d'una brújula, detall que denota el bon ambient que va caracteritzar aquest Congrés |
Doncs sí. Des de que va tornar, en Marc ha començat una vida radicalment nova. Ha après a no tenir por de començar nous projectes, de fer el que un vol realment, ja no es cohibeix a l'hora de realitzar-se. La seva capacitat d'emprenedor l'ha demostrada en l'àmbit professional, on s'ha convertit en comunity mànager per empreses i ha construït una pàgina web de viatges que l'ha convertit en un "expert" en la matèria.
 |
| Aquesta frase descriu el missatge de fons que en Marc volia transmetre. Si vols, pots. |
El Club de Viatges
El que va començar com a hobbie, s'ha convertit, per en Marc, en una activitat gairebé professional. El que va començar com un intent d'en Marc per contactar amb amics, experts, altres bloggers amb experiència amb viatges ha acabat constituint-se en tota una institució de referència pels viatgers, de Catalunya i de tot el món, en concret dels interessats en fer la volta al món. Al Club de Viatges hi poden trobar mil maneres i consells per fer la volta al món, amb pressupostos que poden variar considerablement segons les preferències. A més, permet estar al dia de tots els esdeveniments, notícies i més relacionades d'alt interès per al viatger.
Fer la volta al món, possiblement mai havia estat tant fàcil i tant a l'abast com ara. Per això, en Marc passa molt del seu temps donant conferències, com la d'aquest Congrés Internacional, i fa arribar als seus oients un missatge d'optimisme, engrescador, i amb un toc d'humor, que sempre s'agraeix.
És possible que si vas a escoltar-lo, la teva vida ja no sigui el mateix. Tindràs ganes de marxar l'endemà cap a la India, cap a Pekín, cap a la Patagònia, a Groenlàndia o a Nova Zelanda. Deixa't seduir per les experiències que et depara aquest món, cada persona que et trobaràs al camí, cada circumstància. Aprofita tot el que puguis, perquè, com s'acostuma a dir, "l'experiència és un grau".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada